MAR I CEL, ocupa un espai central dins la trajectòria de Dagoll Dagom. Va ser creat l’any 1988, i remuntat el 2004, i sens cap dubte ha estat l’espectacle de teatre musical que més ressò ha tingut de tots els que hem fet.

Aquesta història de pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar, és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual seguim entestats en fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos amb un urc que fa temps que s’hauria d’haver eliminat.

Un amor impossible degut a la pertinença de cada un dels dos enamorats a uns mons històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt. I tot això, vehiculat amb les paraules justes de Xavier Bru de Sala, la meravellosa música d’Albert Guinovart sobre el vaixell espectacular d’Isidre Prunés i Montse Amenós.

Són molts els espectadors que, des de la seva primera versió, se’ns han acostat per dir-nos que MAR I CEL ha estat el seu punt d’enamorament del teatre, molts els professionals que ens han confessat que s’han dedicat a aquesta feina, en gran part, influïts pel bon record de l’espectacle.

Ens ha semblat adient, portar a terme una nova producció, incorporant avenços tecnològics del moment, però mantenint la mateixa ànima original, per tal d’oferir als espectadors la possibilitat de tornar a gaudir amb una obra que, en el seu moment, els va emocionar i, sobretot, per presentar-lo als més joves que no han tingut la possibilitat de veure’l i, potser, estimar-lo.

I contribuir d’aquesta manera a que el teatre esdevingui, capa cop més, un hàbit normal en un país normal.